miércoles, noviembre 22, 2006

reinventarse

Llegados a cierto punto te das cuenta de que en todos nuestros años no dejamos de repetir actos y rutinas. No sólo hablo del levantarse-currar-dormir, el esquema clásico que nos hace pensar que somos puros autómatas. Incluso los viajes y las pequeñas cosas supuestamente extra del día a día se acaban convirtiendo en parte de esas monótonas rutinas. Estamos atrapados eternamente en el día de la marmota. En el año de la marmota. En la era de la marmota.

Supongo que a cada uno le inquietan cosas diferentes. A mi este bucle imposible me pone de los nervios, me consume la electricidad.
La actitud, la respuesta fácil y habitual es decir que es imposible, que en la sociedad en que vivimos todo está inventado. Dejarse llevar por la inercia.
De acuerdo, esto no deja de ser verdad. De todas maneras aunque todo esté inventado yo no lo he vivido todo. Creo que la respuesta es reinventar en todos los sentidos y facetas de la vida: trabajo, aficiones, amor, amistades (hablo de reinventar, no necesariamente de cambiar).. Quiero decir que si no pudiera creer que reinvento mis costumbres (¿es posible?) todos los días, supongo que pensaría que nada tiene sentido.

No quiero ser inerte.

*a day in the life (the beatles)

5 Comments:

Anonymous Anónimo said...

No accepto que els viatges formin part d'aquesta rutina de la que parles. Posaré el meu granet de sorra perque això no succeeixi.
Cap d'ells!
Estela

3:46 p. m.

 
Blogger noestabien said...

gràcies estela, aquest era un post una mica desanimat però poc auto-biogràfic (només a ratos). és difícil no sentir-se atrapat en aquesta espiral rutinària i precisament hem d'intentar que les coses noho siguin: ni els viatges ni tampoc les petites coses tipus anar a dinar per exemple..hem de fer les coses amb més calma i intentant assaborir-les. Perquè no..podríem prendre exemple d'una de les persones que més bé fa aquestes coses i viu amb més intensitat (que no vol dir fer animalades). segurament ya saps que em refereixo a l'enfant du marais!

4:10 p. m.

 
Blogger Alfonso Hernández said...

Creo que la rutina es una creación de la mente. No hay que confundir lo habitual con lo rutinario. Para mi no hay cosas rutinarias sino habituales. Como por ejemplo levantarse a la misma hora, desayunar, ir a currar, currar y volver a casa, nunca me parece igual cada día. Cada día y cada acto es diferente aunque sean habituales... Es una cuestión de actitud.

puede que te falte algo de vitamina C :-)

4:25 p. m.

 
Blogger noestabien said...

totalmente de acuerdo de alguna manera.. quiero decir que las cosas habituales pueden ser buenas siempre y cuando no se convierten en rutinarias. y el tema es exactamante la actitud, las ganas que pongas saborear esas pequeñas cosas diarias. pero a veces cuesta. y yo voy a tomarme un farmatón

4:33 p. m.

 
Blogger aXeLereitor said...

"mas llegau", neng!

Fora conyes i des d'un punt de vista molt egocèntric, m'agrada que em puguis posar com a exemple d'alguna cosa... i més d'aqusta en concret!

Visca el primer glop de la cervesa.

Apa!

7:52 p. m.

 

Publicar un comentario

<< Home

 
Free Web Site Counter
Web Site Counter